bravas

Unes patates braves ben especiades

/0 Comentaris/en ,

A l’estiu unes patates braves són l’acompanyament perfecte a l’hora del vermut. Si n’ets fan incondicional, tens dues opcions: fer el pelegrinatge de torn de terrassa en terrassa en busca de les millors o fer-te-les tu mateix a casa al teu gust. Si sou d’aquests darrers, és probable que tingueu ja una recepta de patates braves de capçalera, però per si de cas us compartim la nostra. Evidentment, ve amb extra d’espècies, però que no us espanti la llista. Es pot fer de més i de menys amb el que tingueu al rebost: el secret està a coure la salsa sense pressa, de manera que quedi ben caramel·litzada i espesa:

1 patata per persona (tipo kennebec)
1 o 2 tomàquets per persona
1 polsada de gingebre fresc (*)
chaat masala (o, en el seu defecte, comí, sal negra i asafètida)
un parell de xilis secs tipus “piri-piri” o “caiena” (*)
herbes (orenga, sajolida, farigola…)
un polsim de pebre negre
oli, sal, sucre i vinagre

* (Eliminar si no voleu que la salsa piqui.)

01) Ratllem els tomàquets i pelem i trossegem les patates i les tirem a una paella amb un bon raig d’oli amb el foc baix-mitjà. Tapem. De tant en tant destapem i els donem la volta. Si veiem que s’estan començant a daurar i encara no són cuites, abaixem el foc. Quan siguin cuites, les reservem ja al plat de servir.
02) Pelem i trossegem el gingebre. A la mateixa paella però amb el foc més alt tirem el gingebre i els xilis. Al cap d’un minut hi aboquem el tomàquet ratllat i mica en mica hi anem incorporant la sal i les espècies. Deixem reduir la salsa fins que quasi no tingui aigua. Llavors hi afegim un polsim de sucre i un raig de vinagre. Ho remenem un minut més i ho servim a sobre les patates.

Versió opcional per a golosos o nostàlgics del bar El porrón: proveu-les amb una mica de cansalada fregida per sobre i ja ens ho sabreu dir!

app barcelona

Les aplicacions mòbils i el comerç de proximitat

/0 Comentaris/en

Cada vegada són més les aplicacions mòbils que busquen fomentar el comerç de proximitat. Són aplicacions que, al botiguer, ofereixen visibilitat a les xarxes i al món online i l’obertura de nous canals de venda i, al client, busquen facilitar-li l’accés a productes que costen de trobar sense haver de renunciar a la botiga de barri de tota la vida.

No us enganyarem. Nosaltres som els primers que no estem gaire ficats en això de les aplicacions mòbils. Per això escoltem quan gent amb idees ens ve a explicar la seva. Des de fa uns mesos que som presents a dues aplicacions que han triat el Poblenou com a barri on començar a expandir-se.

La primera d’elles es diu Evoluginos i es tracta d’un mercat virtual basat en la geolocalització. És a dir, els comerços pugen els seus productes, en el nostre cas, te, espècies i accessoris, i després el client usa l’aplicació per buscar un producte. Llavors i en funció d’on es troba, l’aplicació li suggereixi les botigues que el tenen i el preu. Després el client pot optar per reservar-lo, posar-se en contacte amb el botiguer mitjançant un xat, fer-ne una ressenya… La idea és que els clients acabin sent prescriptors del seus productes i botigues preferits.

Actualment l’aplicació està en fase de proves i es pot descarregar tant per iOS com per Android. Us animem a provar-la i a fer-los arribar les vostres impressions!

La segona aplicació en la qual som presents i que ja porta en marxa uns quants mesos és Manzaning. Aquesta es basa en un concepte curiós: fes la compra habitual mitjançant el mòbil als comerços del barri que ja freqüentes i Manzaning te l’agrupa i te l’envia a casa. Evidentment, l’aplicació està pensada sobretot per clients habituals que ja saben el que volen i per gent que no té temps d’anar de compres pel barri però que tot i així no vol haver de recórrer a les impersonals grans superfícies. L’aplicació compta amb un xat per on es gestiona la comanda amb els diferents comerços i permet elegir l’horari d’entrega. L’enviament costa uns 3 euros.

Si la voleu provar, aprofiteu que en la primera comanda l’enviament és gratuït. A més, treuen ofertes regularment, just ara hi ha un codi promocional amb un descompte de 5 euros a la vostra compra: FESBARRI5. És quasi com si us convidessin a un te!

tassa de ceràmica

Tasses de ceràmica d’inspiració marinera

/0 Comentaris/en

El ceramista Pau Costa atribueix al resplendor del Maresme i les seves costes la inspiració pels acabats de colors mediterranis de les seves peces. Aficionat a la ceràmica des dels 14 anys, de seguida va començar a dedicar-se professionalment a aquest ofici que, com ell diu, comporta una forma de vida “dura i exigent però reconfortant al mateix temps”. Quina satisfacció ha de ser veure néixer una peça des de la idea fins que surt del forn! I més encara saber que aquesta peça farà feliç algú quan, per exemple en el cas de les seves tasses, hi prepari un te o una infusió, anys enllà, potser molt lluny d’on es va concebre.

Al ser ceràmica utilitària, el material utilitzat és gres cuit a alta temperatura (1300 ºC), per aconseguir peces de gran resistència. En el cas de les tasses, són fetes amb motlle amb la nansa feta a mà i decorades una a una amb esmalts. La paleta de colors sempre inclou el blau intens del mar combinat sobretot amb blanc, groc i jade. Les formes; ondulacions, arcs, cercles, ratlles… on es nota el traç de l’artista al dibuixar-les contra el fang. Peces, doncs, úniques totes elles, amb el valor afegit de l’ofici i la sensibilitat d’aquest autor.

Respecte les especificacions tècniques, les tasses de ceràmica vénen amb una tapa i un filtre del mateix material, mesuren 12 cm d’alt i 8,5 de diàmetre superior i poden anar al rentaplats i al microones.

Si voleu conèixer una mica més la seva història i els mètodes i l’espai de treball, us recomanem aquest vídeo. A la seva pàgina web trobareu també informació i un catàleg de les seves peces.

massale

Massalé, un curri de l’Illa de la Reunió

/0 Comentaris/en ,

La cosa va anar així: entrà un client amb un marcat accent francès demanant per “masalà”. Com sempre que ens demaneu “masala”, la nostra primera reacció és preguntar-vos quin tipus de masala. Garam masala sol ser el més habitual. O potser tandoori masala? El voleu per cuinar, per preparar un chai…? Doncs bé, no ens aclaríem, fins que ens el va anar descrivint. Portava molts ingredients, com un curri. I era ataronjat. “Segur que no és curri?” Però és que no és una mescla de l’Índia, malgrat el nom, va dir. Ah, d’acord! I d’on és? Un cop d’internet ens ho va aclarir: és una mescla d’espècies, un curri, vaja, de l’Illa de la Reunió.

Un cop servida la comanda (va resultar que disposàvem de totes les espècies), la cosa no va quedar així: el curri s’havia de tastar! I així fou com ens vam interessar per la cuina d’aquesta illa de l’Oceà Índic. Si en busquem la història i la localització, veurem que es troba en un lloc privilegiat per fer d’escala de la ruta de les espècies que feien els vaixells europeus provinents de l’Índia. Si aquí hi sumem el cultiu i exportació de cafè (i el subseqüent esclavatge vinculat a aquesta indústria) entendrem la gran mescla de cultures que s’esdevingué en aquest petit tros de terra. I la gastronomia n’és una mostra.

Criolla per antonomàsia, la cuina de l’Illa de la Reunió beu de moltes fonts, i una de les principals són els curris indis. Les viandes i les proporcions d’espècies seran diferents, però l’esperit és el mateix: carn o peix cuit en una salsa a base de ceba, all, tomàquet… on s’hi afegeix, en aquest cas, una mescla ja preparada, el massalé (recordem que a l’Índia el curri en pols no es fa servir sinó que o bé es barreja just abans de fer el plat o es posen les espècies per separat). Aquests plats s’acompanyen d’arròs i de salses que recorden molt els chutneys.

I sobre el nostre massalé? Doncs l’hem molt suau, no duu xili ni gingebre i incorpora en força quantitat espècies com les llavors de fenigrec, la mostassa o la nou moscada. Un masala ben especiat que ja em provat amb pollastre a la cassola amb uns resultats excel·lents. Pròximament, la recepta!

termo

Aladdin, termos i cantimplores per la vida moderna

/0 Comentaris/en

Afortunadament cada vegada estem més conscienciats sobre els efectes sobre la nostra salut dels materials que ens envolten. Això ens transforma en consumidors (i botiguers) més responsables i exigents, que ens informem, que busquem i rebusquem fins a trobar la millor opció, la que compleixi els màxims requisits i garanties. Les empreses, conscients d’aquesta demanda, prenen nota i mica en mica van fent evolucionar el seu producte. Algunes fins i tot poden presumir de ser pioneres en aquesta tendència, fent gala d’un envejable historial de millores en l’àmbit de l’ètica i la sostenibilitat.

Aquest és el cas d’Aladdin, fabricant americà de termos, cantimplores i carmanyoles amb més de 100 anys d’experiència, que es diu ràpid. El seu compromís es basa en buscar sempre la manera de reduir l’empremta ecològica ja sigui durant el procés de fabricació o a l’hora d’elegir materials. Ells són creadors i propietaris d’un tipus de plàstic anomenat eCycle®, que és reciclat i reciclable. Amb ell fabriquen els seus vasos tèrmics. La resta de plàstics que utilitzen també estan especialment escollits per la seva funció i són completament segurs i lliures de BPA. A més, aquest any han començat a incorporar el vidre en un dels seus productes.

Tampoc, però, perden de vista que els productes, a part de sostenibles, han de ser atractius i funcionals. Els termos i cantimplores d’Aladdin tenen un disseny molt cuidat i modern, que crida l’atenció com ens la va cridar a nosaltres quan els vam descobrir. Des del punt de vista funcional, són molt lleugers i no gotegen, cosa indispensable quan es tracta d’un objecte que tenim intenció de dur amunt i avall dins d’una bossa o motxilla. També són fàcils de netejar, una característica que a vegades s’oblida i que és importantíssima. En aquest sentit, es poden desmuntar i posar al rentavaixelles sense problemes.

Però, i la temperatura? Quant de temps mantenen les begudes calentes o fredes, els termos? I els vasos tèrmics? Aquí hem de distingir-los segons el material i el gruix. Els que són d’acer inoxidable gruixut (cosa que permet fer el buit) mantenen les begudes calentes 3 hores a la mateixa temperatura i fins a 4-5 hores totals*. En el cas de begudes fredes, la capacitat tèrmica es multiplica per 6. En el cas dels recipients de plàstic doble capa (vas tèrmic i vas infusor), aquests mantenen les begudes 1 hora a la mateixa temperatura i fins a 2-3 hores totals*. Escollir uns o altres dependrà de les necessitats de cadascú.

*Els temps poden variar en funció de com de ple estigui el recipient i si l’obrim i quantes vegades durant aquest temps.

achiote

Arròs amb pollastre i achiote a l’estil d’Equador

/0 Comentaris/en ,

“Sembla una paella!”, van dir els comensals. Una paella, això sí, una mica especial, amb l’arròs fregit en comptes de cuit a la paella, i on el color rogenc no el dóna el safrà sinó la bixa o “achiote”. Es tracta d’un plat típic de la zona d’Equador, on l’anomenen, simplement “arroz con pollo” o “arroz refrito”. La curiosa espècia protagonista, l’achiote, és la llavor de la planta Bixa orellana, originària de l’Amèrica tropical, de gust terrós i lleugerament amarg, molt suau, que destaca sobretot pel seu altíssim poder colorant. A partir d’aquesta llavor se’n prepara una pasta o bé un oli aromatitzat, l’oli d’achiote, amb el que hem cuinat el nostre plat.

Per a 4 persones:

uns quants trossos de pollastre cuit sense els ossos (podem aprofitar el pollastre del brou)
arròs
una ceba mitjana
pebrot verd i vermell
una pastanaga
un grapat de pèsols
una cullerada de llavors d’achiote
un grapat d’olives verdes sense pinyol (opcional)
un grapat de panses (opcional)
pebre negre (opcional)
oli, sal

01) Pelem la pastanaga i la tallem a trossos. La posem a coure al vapor juntament amb els pèsols. Reservem.
02) En una olla petita al foc escalfem dos dits d’oli i hi tirem les llavors d’achiote. Hem d’infusionar-les a foc molt baix durant uns 10 minuts, evitant que es cremin. Després colem l’oli.
03) Cuinem l’arròs. Reservem.
04) Desfem el pollastre amb l’ajuda de dues forquilles. Reservem.
05) Pelem i trossegem la ceba, els pebrots i les olives.
06) En una paella tirem un bon raig d’oli d’achiote i fem un sofregit amb la ceba i els pebrots. Hi afegim sal i pebre i les verdures cuites i, uns minuts més tard, el pollastre, les olives i les panses. Remenem bé.
07) Al cap d’uns minuts hi afegim l’arròs i ho sofregim tot plegat uns minuts més. A l’hora de servir, podem emplatar-ho amb un bol com si fos un flam.

coca d'ametlles

Coca d’ametlles amb taronja i romaní

/0 Comentaris/en ,

L’hivern és temps de berenars casolans a recer del fred. Una tassa de te ben calent, un cacaolat… i un pastís per acompanyar-ho. La nostra proposta d’avui és una coca d’ametlles, aromatitzada amb taronja i romaní. Fàcil de fer, la massa de la coca és a base de farina d’ametlla i ous, res de farina de blat. És una adaptació de la recepta núm. 358 del Corpus de Cuina Catalana, el “cóc d’ametlla”.

Per a 6 – 8 persones:

4 ous
200 g de farina d’ametlles
200 g de sucre
mig sobre de llevat químic (tipus “Royal”)
2 taronges
romaní
oli

01) Unes hores abans bullim les taronges amb pell i amb unes fulles de romaní, una mitja hora, fins que siguin toves. Les deixem refredar fora de l’aigua.
02) Triturem les taronges fins a aconseguir una pasta.
03) En un bol barregem els ous, el sucre i el llevat. Mica en mica, hi anem incorporant la farina d’ametlla i, més tard, la pasta de taronja.
04) Untem un motlle amb oli i escalfem el forn a 180ºC. Aboquem la massa al motlle i enfornem la coca d’ametlles uns 40-50 minuts fins que es posi moreno de sobre i l’interior sigui cuit.

peres al vi

Peres al vi

/0 Comentaris/en ,

No havíem menjat mai peres al vi i teníem molta curiositat per aquestes postres tradicionals, tan tradicionals que a vegades sembla que hagin passat de moda: pocs restaurants en tenen a la carta i a tothom amb qui parles els porta records d’infantesa i d’àpats familiars a casa l’àvia. Nosaltres les hem rescatat del Corpus de Cuina Catalana, vet aquí la recepta:

Per a 4 persones:

8 peres (nosaltres hem fet servir la varietat “conference”)
1 litre de vi negre (vi del Priorat, a granel, és una molt bona opció)
150 g de sucre
2 branques de canyella
10 claus d’olor
una pela de taronja
gelat de vainilla o similar (opcional però boníssim)

01) Pelem les peres i les posem a bullir en una cassola al foc amb la resta d’ingredients (excepte el gelat, esclar!). Han de bullir una mitja hora fins que siguin toves. Les reservem.
02) Deixem que la salsa redueixi. Hem de vigilar-la cap al final, no fos cas que se’ns cremi el sucre.
03) Apaguem el foc, barregem les peres amb la salsa i ho deixem refredar. Es poden menjar tèbies o fredes, soles o acompanyades de gelat.

Les peres al vi es conserven sense problemes uns dies a la nevera.

dal amb remolatxa

Cigrons amb fulles de remolatxa

/0 Comentaris/en ,

Aquest és un plat indi, concretament unes dal (दाल – llegums) fetes amb chana dal (चना दाल – cigrons partits) i fulles de chukandar (चुकंदर – remolatxa). És molt ràpid de fer sobretot si es disposa d’olla a pressió, ja que els chana dal no necessiten haver estat en remull hores abans. Les fulles de remolatxa hi donen un toc de color i un punt dolç que recorda un plat ben nostrat, els cigrons amb espinacs. Combinat amb arròs, resulta un menú excel·lent, molt nutritiu, equilibrat i gens pesat.

Per a dues persones:

un grapat de fulles de remolatxa
120 g de cigrons partits
mitja culleradeta de comí en gra
mitja culleradeta de mostassa en gra
mitja polsada de gingebre fresc
una beina de cardamom negre
un clau
uns quants grans de pebre negre
mitja culleradeta de cúrcuma
mitja culleradeta de comí mòlt
mitja culleradeta de coriandre mòlt
un xili vermell sec (o un quart de culleradeta de xili mòlt)
mango en pols o suc de llimona (opcional)
sal, oli

01) Rentem les fulles de remolatxa i les trossegem. Rentem també els cigrons.
02) Posem l’olla a pressió al foc amb un raig d’oli. Hi tirem el comí en gra i la mostassa. Mentrestant en un morter aixafem la resta d’espècies excepte el mango amb el gingebre.
03) Sofregim les espècies fins que quedi una pasta. Hi tirem la remolatxa i ho saltegem una mica.
04) Hi afegim els cigrons, sal i un parell de gots d’aigua, tapem i que cogui uns 15 minuts.
05) Destapem i ho deixem coure fins que ens n’agradi la textura (o hi afegim aigua si se l’ha beguda tota). Un retoquem de sal i hi tirem una mica de mango en pols o suc de llimona, al gust.

En el meu cas, com que vaig aprofitar una mica d’arròs bullit que tenia a la nevera, vaig barrejar-ho tot junt perquè aquest darrer s’escalfés. Normalment es serveix per separat.

melmelada de kiwi

Melmelada de kiwi

/0 Comentaris/en ,

El kiwi és una fruita complicada. No a tothom li agrada, no tothom el sap menjar. I jo que crec que una cosa és conseqüència de l’altra: recordeu quan a l’escola hi havia kiwi de postres? Te l’ensenyaven a menjar amb cullera, partint-lo per la meitat, sense pensar que aquells kiwis verds, immadurs a més no poder, eren àcids com una mala cosa i a més impossibles de menjar amb una cullereta. En canvi, heu fet l’experiment de deixar madurar un kiwi fins al punt que es pot pelar amb els dits? La pell s’enfosqueix i es torna tou i dolç i un cop pelat te’l menjaries a mossegades com si fos una poma. Nosaltres ho vam provar amb un quilo que havien abandonat a la cuina d’una oficina, deixant-los una setmana fora de la nevera, i uns quants no van arribar a l’olla de tan bons que eren. I amb la resta, vam fer melmelada de kiwi:

800 g de kiwis pelats i trossejats
300 g de sucre
el suc de mitja llimona
3 o 4 claus d’olor

01) Posem la fruita en un bol juntament amb el sucre i la llimona. Ho deixem marinar unes quantes hores.
02) Ho aboquem en una olla a foc mig i hi afegim els claus. Ho fem bullir durant una hora aprox., vigilant-ho de tant en tant. També aprofitem per retirar l’espuma que va sortint. I compte que no se’ns cremi!
03) Quan la textura ens agradi (hem de tenir en compte que un cop fred sempre es farà més espès), pesquem els claus i amb un aixafador (masher en anglès) aixafem la fruita.
04) Guardem la melmelada de kiwi en un pot de vidre a la nevera, llest per l’esmorzar de l’endemà!