Alfàbrega, l’herba sagrada

Qui no coneix l’alfàbrega? En pestos, en amanides, amb carns, aquesta planta d’aroma deliciós és un indispensable de la cuina mediterrània. El que potser no sabíeu és que es va començar a cultivar a l’Índia, on encara se la venera per les seves propietats medicinals. L’anomenen “tulsi” o alfàbrega sagrada (Ocimum tenuiflorum), i és una espècie una mica diferent de la que utilitzem aquí (Ocimum basilicum), que es coneix com a alfàbrega dolça. D’aquesta també n’hi ha diverses varietats, com ara la morada, la genovesa, la de fulles fines…

L’alfàbrega es pot consumir seca, però es tracta d’una solució d’emergència pels mesos d’hivern o quan no en tenim a mà. I és que és fresca quan desplega tot el seu arsenal aromàtic. El millor és consumir-la crua o tallar-la i afegir-la al final de la cocció. També es pot blanquejar, una manera que mantingui el seu gust i color durant més temps.

Per conservar-la fresca, es pot congelar, posant-la ben atapeïda dins dels forats d’una glaçonera. La millor manera, però, és en oli: no només conservareu l’herba fresca durant dies sinó que a més obtindreu un oli d’allò més aromàtic! Això sí, cal conservar el recipient en fred.

Una forma poc habitual aquí de prendre-la és en infusió, ja sigui sola o acompanyant un bon te verd o blanc. Et sorprendrà!

Nom tècnic: Ocimum basilicum

Català: alfàbrega
Castellà: albahaca
Francès: basilic
Anglès: basil

No saps on trobar-ne? Visita MASALA ONLINE!

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *