yogui chai

Yogui chai, la nostra versió

En els últims temps s’ha posat de moda una mescla d’espècies per fer en infusió que popularment es coneix com a yogui chai (molt probablement a causa d’una de les marques que el comercialitza, Yogi Tea). Yogui chai, escrit योगी चाय en hindi, vol dir te del yogui, de l’asceta, i està inspirat en les ensenyances de l’ayurveda. És una infusió que només conté espècies, una versió sense te del masala chai que prenen a l’Índia.

Doncs bé, després del feedback de diversos clients i inclús un restaurant, donem per bona la nostra versió del famós yogui chai. La mescla duu càssia, cardamom, pebre negre, clau i gingebre tal i com s’aprecia a la foto, i es pot prendre sola o barrejada amb llet o te o inclús amb herbes com el tulsi o el poliol, una versió, aquesta última, que ens agrada especialment per com n’és de refrescant. Tot és qüestió de trobar la combinació que més agradi. I vosaltres, com preneu el yogui chai?

Trobareu el nostre yogui chai a la botiga o a MASALABCN.COM.

tulsi

Tulsi, l’herba sagrada

L’herba tulsi, तुलसी en hindi (Ocimum tenuiflorum), és una planta de la família de l’alfàbrega i la menta que mica en mica es va introduint a Occident a través d’allò que en diuen medicina alternativa. A l’Índia, d’on prové, fa mil·lennis que es coneix i es venera per la seva simbologia religiosa (està dedicada al déu Vishnu i a la seva companya Lakshmi) i també per les nombrosíssimes propietats curatives que li atorga l’Ayurveda.

Diu el Bhagavata, un dels textos fundacionals més importants de l’hinduisme, que al regne espiritual de Vaikuntha totes les plantes de flors despleguen les seves meravelloses i transcendentals fragàncies però tot i així no deixen de ser conscients de la grandesa de la austera i humil tulsi, la preferida del Senyor, que es guarneix amb fulles d’aquesta planta. Així mateix els devots de Vishnu i Krishna reverencien l’herba tulsi, que forma part de molts rituals i, per extensió, de la vida diària dels fidels, que la cultiven i sempre la tenen a mà.

Com a planta medicional, l’herba tulsi té una llarga llista de propietats: adaptògena, vermífuga, antioxidant, antiinflamatòria, antibacteriana…, és adequada, o això afirma el saber popular, per tractar des de l’acne i els problemes de la pell fins a la caiguda del cabell o les picades dels insectes, contra els que, com les seves germanes aromàtiques, és un magnífic repel·lent.

Aquí a la nostra terra és una planta difícil de trobar fresca, però per sort seca ja es comença a distribuir (fins ara només es trobava a les farmàcies i herboristeries i en forma de comprimits). Ja podem, doncs, preparar-nos una infusió de tulsi o afegir-ne una mica al té (té una olor molt agradable que recorda a la menta o la regalèssia) i així gaudir de les seves virtuts.

Honeybush, l’arbust de mel

Si en els últims anys el rooibos i les seves virtuts han fet fortuna entre aquells que buscaven una beguda amable, saludable i fàcil de preparar i de gaudir, què no farà el honeybush, aquest arbust també sud-africà encara més suau, més dolç i amb tantes o més propietats?

Però anem a pams. El honeybush, o heuningbos en afrikaans (literalment, “arbust de mel”), és un gènere de plantes endèmic de les províncies més meridionals de Sud-àfrica, prop del mar, que deu el seu nom a les flors grogues que el cobreixen a la primavera i a l’olor de mel que desprenen. El gènere Cyclopia el componen una vintena d’espècies, i són cinc les que principalment es recol·lecten o cultiven per després trossejar-ne les branques i branquetes i deixar-les fermentar i assecar fins a obtenir una tisana de gust agradable i amb grans beneficis per la salut. No és casualitat que les tribus africanes de la zona la gaudeixin des de fa generacions!

A Occident, en canvi, només fa uns anys que es coneix i es consumeix. Com en el cas del rooibos, el seu atractiu principal és l’absència de cafeïna, però de seguida criden l’atenció la gran quantitat de minerals i antioxidants que aporta i les seves propietats digestives i antidepressives entre altres. Pel que fa al gust, aquest recorda els fruits secs, és molt suau i deixa una sensació refrescant. És una beguda que es pot infusionar tant o tan poc com vulguem, que admet tot tipus de combinacions per endolcir-la o aromatitzar-la, que es pot prendre freda, calenta… Una beguda tan versàtil com nosaltres vulguem fer-la.

Hibisc: del te de karkade a l’aigua de Jamaica

La flor o rosa de Jamaica, també dit cànem de Guinea o directament “hibisc”, és una planta, un hibisc, originari de l’Àfrica que es cultiva en moltes zones de clima tropical del món per la seva flor de color roig. En concret, de la flor se’n recol·lecta el calze just abans d’obrir-se, que un cop sec s’infusiona en aigua freda o calenta per obtenir-ne una beguda de color vi molt atractiva, saludable i refrescant.

A Egipte, el Sudan i països veïns, zona d’origen de la planta, aquesta infusió es consumeix calenta o freda com a beguda habitual o en celebracions, l’anomenen karkade, o bissap al Senegal. A l’Amèrica llatina és també molt popular, sobretot a Mèxic i al Carib. Es pren normalment freda, a vegades amb sucre i aromatitzada amb gingebre i altres espècies, llimona o fins i tot amb una mica de rom a Jamaica. Se la coneix com a sorrel o agua de Jamaica.

També es pot trobar barrejada amb te, especialment a la Xina i altres països asiàtics. Moltes mescles herbals o tes aromatitzats l’inclouen en els seus ingredients perquè ajuda a compensar gustos: l’hibisc té un punt amarg i àcid i notes de fruita vermella, a més de tenyir la infusió amb el seu color vermell. Actualment i per raons similars la flor d’hibisc també es fa servir en cocteleria.

Sobre els seus beneficis per la salut, a la planta se li atribueixen propietats diürètiques i depuratives i fins i tot laxants, i és una bona font de vitamina C i antioxidants. El seu consum està contraindicat a les embarassades i lactants.