A Occident anomenem te negre a aquell que s’ha sotmès a un procés d’oxidació complet. L’objectiu d’aquest procés és que el te desenvolupi el gust i els aromes desitjats, que en el cas dels tes negres es busca que siguin potents i molt aromàtics (com més llarga és l’oxidació, més concentrat és el gust). Són tes negres coneguts els de les regions índies d’Assam i Darjeeling, o els de la veïna Ceilan. També la Xina té una gran tradició en tes negres: els de la regió de Yunnan o els fumats com el Lapsang souchong en són alguns exemples. De totes maneres, és sobretot a Occident on aquest es consumeix, normalment acompanyat de sucre i llet a l’estil anglosaxó.

Però tornem al seu procés d’elaboració. Per preparar les fulles per l’oxidació, aquestes primer cal deixar-les marcir un cert temps en unes condicions de calor i humitat determinades, fins que se n’ha evaporat certa quantitat d’aigua i aquestes es poden enrotllar amb facilitat o bé tallar mitjançant el mètode CTC. Tant una cosa com l’altra el que fan és destruir l’estructura cel•lular de les fulles i alliberar els enzims que n’afavoreixen l’oxidació. Mitjançant un procés controlat, les fulles es van tornant marrons i els aromes es van desenvolupant fins que el procés s’interromp, ja sigui aplicant-hi calor o assecant del tot les fulles.

te de Nadal

Per Nadal, te i rooibos amb espècies

És tradicional que per aquestes dates es facin edicions limitades de certs productes per complimentar els clients i festejar el Nadal. Es fa, per exemple, amb la cervesa (la famosa bière de Noël de Centreeuropa) i també amb el te. Nosaltres vam inaugurar la botiga l’any passat amb un te i un rooibos nadalencs originals que van agradar molt, i aquest any repetim idea però no recepta: si l’any passat els protagonistes eren els ginebrons i l’anís estrellat, aquest any ho són la càssia i el clau, espècies, totes elles, ben hivernals, d’aquelles que en medicina ayurvèdica en diuen “calentes”, ja que tenen la virtut d’aportar i mantenir l’energia del cos. Es tracta doncs de dues infusions vigoritzants molt aromàtiques, pensades per combatre el fred i inspirades en antigues receptes de vins i licors medievals especiats, alguns d’ells diuen que amb efectes fins i tot afrodisíacs…

El nostre te de Nadal porta: te negre, càssia, clau, anís estrellat, trossos de poma i aromes de poma.

El nostre rooibos de Nadal porta: rooibos, càssia, clau, trossos de gingebre, coriandre en gra, flors de safranó i aroma natural de taronja.

salvia

Te amb sàlvia a l’estil de Jordània

A la porta contigua a la nostra botiga hi ha un restaurant àrab, i el seu propietari sempre comparteix amb nosaltres vivències i records de la seva terra, moltes vegades gastronòmics. El baharat kabsa, els arrossos de Jordània… i el seu te, que prenen amb fulles de sàlvia. No és una sàlvia com la d’aquí, precisa, tot i que no sé si els nostres paladars inexperts notarien la diferència. Ahir ens en va portar i per fi vam poder preparar la preuada infusió. I renoi, que bona! Infusionada, el gust de la sàlvia, que ells anomenen “meramiah” recordava la farigola (de fet també es pot preparar amb aquesta herba), però la manera de preparar aquest te i els seus beneficiosos efectes digestius i reparadors el fan germà del te amb menta de les tribus del desert. Heus aquí la recepta…

Per a 2 persones:

un grapat de fulles de sàlvia (com les de la foto)
2 culleradetes de te negre
sucre al gust

01) Posem aigua al foc. Quan bulli, hi tirem la sàlvia i la hi deixem uns minuts fins que l’aigua canviï de color i es torni molt aromàtica.
02) Retirem la sàlvia i amb aquella aigua infusionem el te de 3 a 5 minuts.
03) Hi afegim el sucre i servim el te ben calent.

Masala Chai

T054_MASALA CHAI