Entrades

Josenea

Josenea, herbes aromàtiques contra l’exclusió social

Els vam conèixer a la fira Biocultura i ens va encantar el projecte d’aquesta associació sense ànim de lucre que es dedica a cultivar herbes per lluitar contra l’exclusió social. Sí, sí, ho heu sentit bé. Idealistes? Pioners? Us els presentem.

La finca de l’associació Josenea es troba a Navarra, a peu del Pirineu i banyada pel riu Irati. Un paratge bucòlic on hi cultiven una gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals, més de 70, per després elaborar-ne infusions, cosmètics, olis essencials, etc. El cultiu es fa a mà, sense utilitzar pesticides ni adobs químics. Tot el procés de producció està curosament dissenyat per garantir la qualitat del producte i que arribi al consumidor en òptimes condicions de conservació i amb tots els seus principis actius intactes. També es preocupen de l’energia que fan servir a les seves instal·lacions, que és totalment renovable. El seu segell ecològic, que ostenten des del 2003, dóna fe del seu nivell de compromís.

Però el que més sorprèn de Josenea són els seus treballadors. Aquests provenen de diverses institucions i serveis socials i són sempre gent en situació de risc d’exclusió social. I és que l’associació defensa el treball i allò que se’n deriva (formació, obtenció d’hàbits, millora de l’autoestima) com un mitjà per aconseguir amb èxit la seva inserció al mercat laboral.

Si voleu saber més de Josenea, podeu consultar la seva web. També podreu comprar les seves herbes aromàtiques a la nostra botiga: disposem d’orenga, alfàbrega, sajolida, farigola…

Spaghetti alla puttanesca

Corren mil llegendes sobre l’origen del nom d’aquesta recepta italiana, però el que tothom té clar són els ingredients. I que pica. Un ouvo.

Per a 4 persones:

espaguetis
tomàquet fresc triturat i/o uns quants tomaquets de pera
un grapat de tàperes
un grapat d’olives negres sense pinyol
2 o 3 alls
3 o 4 anxoves
1 o 2 bitxos vermells secs o una culleradeta de xili en pols
alfàbrega fresca
oli, sal

01 Posem a coure els espaguetis amb força aigua i sal.

02 Tirem un bon raig d’oli en una paella i hi sofregim els alls pelats i tallats, les anxoves tallades a trossets fins que es desfacin, les olives tallades per la meitat, les tàperes i el bitxo. Si aquest és en pols cal vigilar que no es cremi.

03 Hi tirem el tomàquet i deixem que faci xup-xup uns minuts més. Abans de servir la nostra puttanesca particular, decorem el plat amb unes quantes fulles d’alfàbrega.

Espaguetis al pesto

Si sou gent amant de la pasta, estareu d’acord amb nosaltres que el pesto és una de les salses més sensacionals que hi ha per la seva senzilla però encertada combinació d’ingredients: alfàbrega, pinyons, all, oli i parmesà. Tot fresc i de qualitat, aquí rau la virtut d’una salsa que amb prou feines requereix preparació i que tindreu llesta en 10 minuts. A més, quan proveu el vostre pesto casolà tindreu tal revelació que podreu donar per acabada la fatigosa recerca d’un pesto de supermercat que valgui la pena. Creieu-me, no hi ha excuses! I menys quan a Masala trobareu alfàbrega fresca esperant-vos cada dijous. Perfetto!!

Per a 2 persones:

160 g d’espaguetis
40-50 g d’alfàbrega fresca
1 all
un grapat de pinyons
20 g de parmesà ratllat
50 ml d’oli d’oliva

01 Posem a escalfar una olla gran amb força aigua (litre i mig aprox.). Quan comenci a bullir hi tirem una mica de sal.

02 Ara posem una altra olla més petita amb aigua al foc i hi tirem l’all pelat. Quan l’aigua bulli el retirem i hi blanquegem l’alfàbrega durant 5 segons per evitar que se n’oxidin les fulles. En acabat les submergirem en un bol amb aigua glaçada per aturar-ne la cocció i les deixarem assecar sobre paper de cuina.

03 Quan l’aigua bulli hi tirem els espaguetis, remenem i deixem que es coguin.

04 Mentrestant triturem al minipímer l’alfàbrega, el parmesà, els pinyons, l’oli i l’all.

05 Quan la pasta sigui al dente l’escorrem i la barregem en un bol amb la salsa.

Alfàbrega, l’herba sagrada

Qui no coneix l’alfàbrega? En pestos, en amanides, amb carns, aquesta planta d’aroma deliciós és un indispensable de la cuina mediterrània. El que potser no sabíeu és que es va començar a cultivar a l’Índia, on encara se la venera per les seves propietats medicinals. L’anomenen “tulsi” o alfàbrega sagrada (Ocimum tenuiflorum), i és una espècie una mica diferent de la que utilitzem aquí (Ocimum basilicum), que es coneix com a alfàbrega dolça. D’aquesta també n’hi ha diverses varietats, com ara la morada, la genovesa, la de fulles fines…

L’alfàbrega es pot consumir seca, però es tracta d’una solució d’emergència pels mesos d’hivern o quan no en tenim a mà. I és que és fresca quan desplega tot el seu arsenal aromàtic. El millor és consumir-la crua o tallar-la i afegir-la al final de la cocció. També es pot blanquejar, una manera que mantingui el seu gust i color durant més temps.

Per conservar-la fresca, es pot congelar, posant-la ben atapeïda dins dels forats d’una glaçonera. La millor manera, però, és en oli: no només conservareu l’herba fresca durant dies sinó que a més obtindreu un oli d’allò més aromàtic! Això sí, cal conservar el recipient en fred.

Una forma poc habitual aquí de prendre-la és en infusió, ja sigui sola o acompanyant un bon te verd o blanc. Et sorprendrà!

Nom tècnic: Ocimum basilicum

Català: alfàbrega
Castellà: albahaca
Francès: basilic
Anglès: basil

No saps on trobar-ne? Visita MASALA ONLINE!