Entrades

escabetx

Sardines en escabetx

Deia Josep pla:

Les persones afeccionades a la cuina del peix saben perfectament que la sardina és el peix millor de tots els peixos que divaguen per les aigües amargues, sempre que es compleixin dues condicions: que arribin a taula en el moment adequat i que no s’abusi en menjar-ne.

I quina raó tenia! És un peix que acostuma a passar desapercebut precisament per la seva abundància i preu, però que ben cuinat és una meravella. Doncs bé, ara que encara és temporada de sardines a la costa catalana (aquesta va de maig-juny a octubre-novembre aproximadament) compartim la nostra recepta de sardines en escabetx o a la vinagreta, un clàssic de la nostra cuina. Les sardines en escabetx són fàcils i econòmiques de fer i molt saludables també (és peix blau però del de mida petita, aquell que se suposa que té menys quantitat de contaminants). El truc principal és trobar un peixater que ens netegi les sardines (escates, cap i tripes) i així ens traiem de sobre el gruix de la feina. Després només ens caldrà fregir-les i preparar una vinagreta amb dues espècies ben tradicionals: el pebre vermell i el llorer. Som-hi!

Per a 3-4 persones:

1/2 kg de sardines netejades
1 ceba
1/2 got d’oli
un got de vinagre
un parell de fulles de llorer
altres herbes: farigola, romaní… (el més pràctic és posar-hi un farcellet d’herbes)
1 culleradeta de pebre vermell dolç
1/2 culleradeta de pebre vermell picant
farina
oli, sal

01) Salem i enfarinem les sardines i les fregim en una paella amb força oli. Després les col·loquem en una cassola de terrissa, capiculades.
02) Colem l’oli i el tornem a abocar a la paella, si cal n’hi afegim. Tallem la ceba a llunes i la sofregim fins a caramel·litzar-la. Hi afegim també sal, el farcellet d’herbes i el pebre vermell.
03) Quan la ceba sigui al punt hi tirem al vinagre i ho deixem bullir una mica.
04) Aboquem la vinagreta per sobre les sardines. La idea és que les cobreixi completament. Les sardines han de reposar mínim un dia, ja sigui fora o dins de la nevera.

Cataplana de peix

La cataplana és el nom que rep una cassola amb tapa de forma quasi esfèrica típica de la cuina del sud de Portugal, on es fa servir per preparar els famosos guisats de peix i de marisc d’aquelles regions. La forma de la cassola és ideal per conservar la humitat dels aliments i permet una cocció lenta i homogènia del plat sense haver d’afegir gaire líquid, cosa que et permet posar-hi tots els ingredients, tapar i oblidar-te’n. Molt pràctic! Amb unes quantes herbes i espècies per donar-hi gust, en 30 minuts aconseguim un guisat lleuger i molt aromàtic. Preneu nota:

Per a 3 persones:

3 rodanxes grans de lluç
2 patates
2 pebrots verds petits (dels de fregir)
1/2 ceba
1 tomàquet madur
un raig de vi blanc
pebre roig de la Vera (nosaltres hem fet servir el pebre roig Las Hermanas que vam dur de l’últim viatge a Extremadura, boníssim i de confiança)
llorer, romaní, farigola
oli, sal

01) Pelem i tallem la ceba a llunes, el pebrot a tires i mig tomàquet a daus. Ratllem l’altra meitat del tomàquet. També pelem les patates i les tallem fines com si anéssim a fer una truita.
02) Posem una cataplana (o recipient equivalent, nosaltres hem fet servir un tagín) al foc amb un raig d’oli i hi col·loquem les verdures fent una capa i a sobre d’aquestes els tres talls de peix i les patates fent una segona capa. A sobre de tot i posem les herbes, hi tirem sal i pebre vermell i un bon raig de vi blanc. Tapem.
03) Ho deixem coure una mitja hora. Si veiem que en algun moment hi fa falta líquid hi afegim una mica d’aigua. Quan les patates siguin cuites ja es podrà servir.

Gràcies al blog de la Lene As minhas receitas per la recepta original. ¡Bon proveito!

pedrer

Pedrers picants a la nigeriana

El pedrer és un menut de textura particular i gust atrevit que, ben preparat, pot arribar a ser una menja exquisida. Així almenys ho creuen a Nigèria, on aquesta part de les aus és tan apreciada que es guarda pel cap de família i les grans ocasions. Aquí en canvi en trobem per quatre duros a les polleries, menyspreat per la meitat de la població i ignorat per l’altra, que amb prou feines sap què és.

Per a aquests últims, dir que el pedrer és un múscul petit però poderós que forma part de l’aparell digestiu dels ocells i que s’encarrega de triturar el menjar, a vegades ajudat per petites pedres que els mateixos ocells s’empassen. A casa nostra és típic coure’l amb la resta d’ossos del brou fins que queda tan tendre que es desfà i a algú li toca al plat. A Nigèria en canvi li donen tot el protagonisme i després de bullir-lo el fregeixen per ressaltar-ne la seva textura fibrosa i acte seguit el sofregeixen amb una salsa feta a base de xili “habanero”. Picant és poc.

un grapat de pedrers (8-10)
2 o 3 tomàquets madurs
2 xilis tipus “habanero”
2 cebes
un pebrot verd
una culleradeta de gingebre mòlt
una culleradeta de curri (opcional)
farigola
llorer
oli, sal

01) Neteja els pedrers (si no venen nets) i posa’ls a bullir en una olla al foc amb aigua, sal, gingebre, llorer, una branca de farigola i mitja ceba. També s’hi pot afegir una mica de caldo. Tot plegat ha de bullir uns 30-40 minuts o fins que els pedrers siguin cuits.
02) Escalfa el forn a 180 ºC i daura els pedrers per les dues bandes. També es poden fregir, o inclús obviar aquest pas.
03) Tritura els tomàquets i els habaneros.
04) Trosseja la ceba i el pebrot i sofregeix-los en una paella amb oli. Afegeix-hi la pasta de tomàquet i xili, farigola i una mica de curri. La salsa s’ha de fregir, i perdre tota l’aigua. Quan això passi, afegir-hi els pedrers, remenar una mica i servir.

Josenea

Josenea, herbes aromàtiques contra l’exclusió social

Els vam conèixer a la fira Biocultura i ens va encantar el projecte d’aquesta associació sense ànim de lucre que es dedica a cultivar herbes per lluitar contra l’exclusió social. Sí, sí, ho heu sentit bé. Idealistes? Pioners? Us els presentem.

La finca de l’associació Josenea es troba a Navarra, a peu del Pirineu i banyada pel riu Irati. Un paratge bucòlic on hi cultiven una gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals, més de 70, per després elaborar-ne infusions, cosmètics, olis essencials, etc. El cultiu es fa a mà, sense utilitzar pesticides ni adobs químics. Tot el procés de producció està curosament dissenyat per garantir la qualitat del producte i que arribi al consumidor en òptimes condicions de conservació i amb tots els seus principis actius intactes. També es preocupen de l’energia que fan servir a les seves instal·lacions, que és totalment renovable. El seu segell ecològic, que ostenten des del 2003, dóna fe del seu nivell de compromís.

Però el que més sorprèn de Josenea són els seus treballadors. Aquests provenen de diverses institucions i serveis socials i són sempre gent en situació de risc d’exclusió social. I és que l’associació defensa el treball i allò que se’n deriva (formació, obtenció d’hàbits, millora de l’autoestima) com un mitjà per aconseguir amb èxit la seva inserció al mercat laboral.

Si voleu saber més de Josenea, podeu consultar la seva web. També podreu comprar les seves herbes aromàtiques a la nostra botiga: disposem d’orenga, alfàbrega, sajolida, farigola…