Entrades

escabetx

Sardines en escabetx

Deia Josep pla:

Les persones afeccionades a la cuina del peix saben perfectament que la sardina és el peix millor de tots els peixos que divaguen per les aigües amargues, sempre que es compleixin dues condicions: que arribin a taula en el moment adequat i que no s’abusi en menjar-ne.

I quina raó tenia! És un peix que acostuma a passar desapercebut precisament per la seva abundància i preu, però que ben cuinat és una meravella. Doncs bé, ara que encara és temporada de sardines a la costa catalana (aquesta va de maig-juny a octubre-novembre aproximadament) compartim la nostra recepta de sardines en escabetx o a la vinagreta, un clàssic de la nostra cuina. Les sardines en escabetx són fàcils i econòmiques de fer i molt saludables també (és peix blau però del de mida petita, aquell que se suposa que té menys quantitat de contaminants). El truc principal és trobar un peixater que ens netegi les sardines (escates, cap i tripes) i així ens traiem de sobre el gruix de la feina. Després només ens caldrà fregir-les i preparar una vinagreta amb dues espècies ben tradicionals: el pebre vermell i el llorer. Som-hi!

Per a 3-4 persones:

1/2 kg de sardines netejades
1 ceba
1/2 got d’oli
un got de vinagre
un parell de fulles de llorer
altres herbes: farigola, romaní… (el més pràctic és posar-hi un farcellet d’herbes)
1 culleradeta de pebre vermell dolç
1/2 culleradeta de pebre vermell picant
farina
oli, sal

01) Salem i enfarinem les sardines i les fregim en una paella amb força oli. Després les col·loquem en una cassola de terrissa, capiculades.
02) Colem l’oli i el tornem a abocar a la paella, si cal n’hi afegim. Tallem la ceba a llunes i la sofregim fins a caramel·litzar-la. Hi afegim també sal, el farcellet d’herbes i el pebre vermell.
03) Quan la ceba sigui al punt hi tirem al vinagre i ho deixem bullir una mica.
04) Aboquem la vinagreta per sobre les sardines. La idea és que les cobreixi completament. Les sardines han de reposar mínim un dia, ja sigui fora o dins de la nevera.

Cataplana de peix

La cataplana és el nom que rep una cassola amb tapa de forma quasi esfèrica típica de la cuina del sud de Portugal, on es fa servir per preparar els famosos guisats de peix i de marisc d’aquelles regions. La forma de la cassola és ideal per conservar la humitat dels aliments i permet una cocció lenta i homogènia del plat sense haver d’afegir gaire líquid, cosa que et permet posar-hi tots els ingredients, tapar i oblidar-te’n. Molt pràctic! Amb unes quantes herbes i espècies per donar-hi gust, en 30 minuts aconseguim un guisat lleuger i molt aromàtic. Preneu nota:

Per a 3 persones:

3 rodanxes grans de lluç
2 patates
2 pebrots verds petits (dels de fregir)
1/2 ceba
1 tomàquet madur
un raig de vi blanc
pebre roig de la Vera (nosaltres hem fet servir el pebre roig Las Hermanas que vam dur de l’últim viatge a Extremadura, boníssim i de confiança)
llorer, romaní, farigola
oli, sal

01) Pelem i tallem la ceba a llunes, el pebrot a tires i mig tomàquet a daus. Ratllem l’altra meitat del tomàquet. També pelem les patates i les tallem fines com si anéssim a fer una truita.
02) Posem una cataplana (o recipient equivalent, nosaltres hem fet servir un tagín) al foc amb un raig d’oli i hi col·loquem les verdures fent una capa i a sobre d’aquestes els tres talls de peix i les patates fent una segona capa. A sobre de tot i posem les herbes, hi tirem sal i pebre vermell i un bon raig de vi blanc. Tapem.
03) Ho deixem coure una mitja hora. Si veiem que en algun moment hi fa falta líquid hi afegim una mica d’aigua. Quan les patates siguin cuites ja es podrà servir.

Gràcies al blog de la Lene As minhas receitas per la recepta original. ¡Bon proveito!

carn amb salsa

Bhuna gosht, carn amb salsa a l’estil del Punjab

La cuina del nord de l’Índia és la que més trobem als restaurants indis a prop de casa, degut sobretot a que bona part dels immigrants d’aquell país provenen de la regió del Punjab, a la frontera entre l’Índia i el Paquistan. I als menús d’aquests, els plats de carn amb salsa acostumen a captar tota l’atenció dels nostres sentits. Aquelles olors! Aquella textura tendríssima de carn que es desfà, el seu gust picantó, especiat, concentrat, ens parla de carns que s’han cuit durant hores en els seus propis sucs i amb espècies. Ignorants de nosaltres, més tard a casa intentem reproduir aquelles salses i errem afegint-hi aigua i tomàquet i nata i iogurt i més aigua quan la majoria de vegades el secret és molta ceba i paciència. Bé, paciència i un recipient adequat per estofar carn, per exemple una olla amb una tapa que tanqui bé o un tagín.

Això és precisament el que vol dir भून, “bhuna”: una tècnica de cocció en la què es fregeix la carn amb les espècies i sense afegir-hi aigua fins que els líquids queden tan concentrats que semblen una pasta. Cal doncs que el recipient on es cogui el plat mantingui la humitat: d’aquí la necessitat de tapar-lo. L’aigua de la carn i de les verdures que hi posem farà la resta.

També és molt típic d’aquests plats incorporar-hi iogurt, però no al final amb la salsa com moltes vegades es creu sinó que aquest es fa servir, barrejat amb espècies, per marinar i entendrir la carn aprofitant l’acidesa d’aquest.

A continuació us presentem la nostra versió del bhuna gosht o “carn amb salsa”, feta amb xai, suau de picant i amb una variació deliciosa: la incorporació d’albergínia.

Per a 3 – 4 persones:

600 g de carn de xai trossejada
2 cebes
2 tomàquets
1 albergínia
una polsada de gingebre fresc
2 o 3 cullerades de iogurt
una culleradeta de Curri del Sr. Kurtz (o de xili en pols)
una culleradeta de coriandre en pols
mitja culleradeta de cúrcuma en pols
garam masala sencer (una branca de canyella, un parell de cardamoms, un parell de claus, una fulla de llorer)
uns quants brins de macís (opcional)
un grapat de coriandre fresc
ghee o oli, pebre, sal

01) Salpebrem la carn, triturem el gingebre i el barregem amb el iogurt. Marinem la carn en aquesta barreja durant dues hores.
02) Piquem la ceba, el tomàquet, les fulles de coriandre i l’albergínia. Aquesta última la posem en un escorredor amb sal perquè perdi l’amargor.
03) Posem una olla al foc amb oli o ghee. Hi tirem el garam masala i el macís. Seguidament hi afegim la ceba i la sofregim.
04) Quan s’hagi caramel·litzat hi tirem la carn i la fregim. Quan sigui rossa hi afegim el tomàquet, les espècies en pols i tapem. De tant en tant anem remenant. La idea és que la carn es cogui i que el sofregit quedi reduït a una pasta que s’adhereixi a la carn.
05) Arribats a aquest punt hi tirem l’albergínia i tornem a tapar fins que aquesta sigui cuita. 5 minuts abans de servir apaguem el foc i hi barregem les fulles de coriandre.

Aquest plat de carn no és especialment picant però sempre és agradable acompanyar-ho de menjars suaus, com per exemple unes verdures saltades o una raita i una mica d’arròs blanc.

Porc sorpotel

Per a 4-6 persones:

1 kg de carn de porc greixosa
250 g de fetge de porc
2 o 3 cebes
2 xilis verds, picats
1 polsada de gingebre fresc, 6 grans d’all
1 fulla de llorer
1 culleradeta de comí en pols
2 culleradetes de pebre vermell picant
1/2 culleradeta de cúrcuma en pols
1 culleradeta de canyella càssia en pols
uns 10 grans de pebre, mòlts
5 o 6 claus, mòlts
oli, sal i vinagre

01 En una olla amb aigua i el llorer posem a coure el fetge 20 minuts. Fem el mateix amb el porc (en una altra olla). Guardem el brou d’aquest darrer. Els fem a dauets, els passem per una paella i reservem.
02 Triturem els alls i el gingebre i ho barregem amb les espècies i una mica de vinagre fins a fer una pasta.
03 A la mateixa paella, sofregim la ceba i els xilis, i més tard la barreja.
04 Tirem la carn i una mica d’aigua i que es cogui fins que la carn estigui tendra (una mitja hora).
05 Es recomana deixar-ho reposar 1 o 2 dies abans de servir.