Entrades

Estofat d'api

Khoresht karafs, estofat d’api a l’estil persa

A vegades passa que amb certes verdures no acabem de saber què fer-ne. Amb les verdures del brou, per exemple. Vas a la botiga i agafes un api que fa goig de veure, i després resulta que només n’has de posar un bocinet. I amb la resta de l’api, què fas? Doncs un estofat com aquest que ens brinda la cuina persa, molt gustós i original perquè a més de les espècies va aromatitzat amb llimona. Com tots els estofats vol una mica de temps, però el resultat val molt la pena.

Per a 2 – 3 persones:

1 manat d’api
400 g de carn de vedella (filet de pobre, per exemple)
1 ceba
1 manat de menta (150 g aprox.)
1/2 manat de julivert
1/2 culleradeta de cúrcuma
1/2 culleradeta de xili mòlt
1 llimona*
oli, sal, pebre negre

*Normalment aquest plat es fa amb llimones deshidratades, que és un condiment molt típic de la cuina persa. Com que aquí són difícils de trobar l’hem adaptat fent servir llimones fresques.

01 Piquem la ceba i la posem a sofregir en una olla. Salpebrem la carn i la hi afegim.
02 Ara hi tirem les espècies mòltes i un parell de gots d’aigua. També hi tirem la llimona, prèviament foradada amb un escuradents. Tapem i deixem que faci xup xup una hora.
03 Mentrestant arreglem les herbes: separem les fulles dels troncs i les piquem. Els troncs que l’api, els tallem a trossos i els saltem en una paella.
04 Afegim les verdures a l’olla i ho deixem coure mínim mitja hora més.

Faves ofegades

També conegudes com a “faves a la catalana”, les faves ofegades són un clàssic de la nostra cuina però tanmateix un clàssic menystingut, en part per la poca afició de les generacions més joves per les faves (esclar, què voleu, un llegum que cuit té una textura i un color poc agraïts i un gust lleugerament amarg i que a sobre et fa treballar perquè s’ha de pelar!!). L’altre motiu, especulo, és el poc que dura la temporada de faves (finals d’hivern, inicis de primavera), que si et despertes tard quasi ni en trobes. Perquè creieu-me quan us diem que aquest és un plat que s’ha de fer amb faves i pèsols frescs! Res de congelats, pel que fa a aquests dos llegums el gust del producte fresc no té ni punt de comparació. Afegiu-hi un bon tros de cansalada o panxeta, un bocí de xoriço o botifarra i una branqueta de menta i us sortirà un plat que convencerà els més reticents.

Per a 2 persones:

3/4 de quilo de faves sense pelar
1/4 de quilo de pèsols sense pelar (opcional)
2 talls de cansalada viada o panxeta
1 tros de botifarra negra o del perol
1 ceba
1 tomàquet (opcional)
pebre roig (opcional)
un grapat de fulles de menta
una fulla de llorer
oli, sal

01 Pelem els llegums, trinxem la ceba i ratllem el tomàquet. Fem a trossos grossos la cansalada i la botifarra.
02 Posem una olla al foc amb un raig d’oli i hi sofregim, en aquest ordre, la cansalada, la ceba i el tomàquet. Rectifiquem el sofregit de sal i sucre i hi incorporem el llorer i la menta.
03 Tirem les faves i els pèsols i mig vas d’aigua, tapem i ho deixem coure. La manera tradicional per assegurar que no els faltés aigua era fer servir el truc del plat: es tapa l’olla amb un plat fondo o amb la tapa de l’olla al revés amb aigua. Nosaltres les hem cuit fent servir un tagín.
04 A mitja cocció incorporem la botifarra, tapem i deixem que s’acabin de coure.

Menta, mentidera

Sabíeu que la menta és una planta maleïda? Diu la tradició popular que la Verge Maria, quan fugia cap a Egipte perseguida per Herodes, s’amagà en una gavarrera amb el seu fill. La menta va delatar l’amagatall, i ella la maleí tot dient

“Calla la menta xarrayre,
que n’ ets menta y mentirás
y mentres ne serás menta
florirás y no granarás.”

I des d’aquell dia la menta no fa llavor.

A continuació trobareu la versió completa de la rondalla tal i com la recollí Francesc Pelai Briz i Fernández a Cansons de la terra (1866-1877).

“María ja ‘l ne volcava
á lo seu fillet aymat,
y mentres que ‘l ne volcava
gran remor sent pel vehinat.
Ja ‘n pregunta á las vehinas
—¿Vehinas, que n’ es estat?
—Senyora es lo rey Herodes
que rodeja la ciutat;
y á tots los infants que troba
á tots los hi lleva ‘l cap.
—No ‘u fará á ne ‘l meu fillet,
que ‘l tindrè ben amagat.
Al sortirne de la porta
rey Herodes han trobat.
—¿Qué portéu aquí, María,
que portéu tan amagat?
—Ne porto un xiquet de trígol,
trígol del mes ben triat.
—Me ‘l voléu donar á vendre
ó be á empenyar aquest blat?
—No ‘us lo vull donar á vendre
ni ‘l vull tampoch empenyar,
qu’ ab aquest xiquet de trígol
tot lo mòn será salvat.

—Sembrador, bon sembrador
vos que ‘n sembréu del bon blat.
¿Tindriau una garbera
pera podermhi amagar?
—Com voléu tinga garbera
si ara me ‘l poso á sembrar?

—’Neu á cercar la falseta
y á punt de segá’ estará.—
Quan ne torna ‘l sembrador
lo troba sech y granat.
A la primera garbera
la Verge se va amagar.
No va trigá’ á passa’ un’ hora
que per allí van passar
molta gent tota ella ab armas
que pels camins va cercant.

—Arrera, arrera gent d’ armas
nou mesos que j’ han passat.—
La perdiu qu’ aixó sentía
diu:—aixó no es pas veritat.
—Calla, calla tu perdiu
malehit será ‘l teu cap
per la paraula qu’ has dit…—

La menta ja responia:
—Sota ia garbera está.—
—Calla la menta xarrayre,
que n’ ets menta y mentirás
y mentres ne serás menta
florirás y no granarás.

Que tan beneyta fou l’ hora
en que ‘l fill de Deu fou nat!”

Novetats de juny: ampliem el repertori de tes aromatitzats!

Ja tenim aquí les novetats de juny que, estem segurs, faran les delícies dels amants del te aromatitzat:

Pels amants de l’èxit de vendes Te negre a la vainilla… ROOIBOS A LA VAINILLA!

Pels que reclamen justament més varietat de te pu erh amb aromes… PU ERH A LA LLIMA!

Pels que prefereixen la comoditat dels tes ready-made… TE VERD A LA MENTA!

Que els gaudiu!

Eat Street: reivindiquem el menjar de carrer

A Masala Barcelona pensem que el menjar de carrer es mereix una festa que en reivindiqui la qualitat i autenticitat en aquesta ciutat que li posa traves legislatives. L’encant de devorar una crêpe flambée mentre passegem per la riba del Sena, l’adrenalina que sentim quan aquell venedor de Saigon ens convens per provar els seus pintxos de carn misteriosa… Aquí això no ho tenim, i la màxima expressió del menjar de carrer és aquella samosa mig freda que et menges a les 4 de la matinada després de ballar tota la nit en algun pintoresc local del Raval. Una llàstima!

Per això quan la gent de BCNMES van obrir la convocatòria per participar en la segona edició del festival Eat Street no ens ho vam pensar dues vegades, a més que es feia a Palo Alto, una antiga fàbrica fantàsticament rehabilitada del Poblenou, el nostre barri. Allà ens trobareu aquest dissabte servint chais i pakores al més pur estil mumbaikar, una entre les moltes i delicioses propostes de la vintena de participants. Hi sou tots convidats!

I per anar fent boca, us deixo la recepta del chutney verd que acompanyarà les nostres pakores. Espero que us agradi el picant!

30 g de coriandre fresc
10 g de menta fresca
1 cullerada de suc de llimona
1/2 culleradeta de sal
1/4 de culleradeta de comí mòlt
agua, xilis

01 Netegem les herbes i les triturem amb una micona d’aigua i la quantitat de xili que ens sembli segons el nivell de picant que busquem.
02 Ho barregem amb la sal, el comí i el suc de llimona.

Variants: s’hi pot afegir un all, una mica de gingebre, una mica de sucre, oli d’oliva (que ho convertirà en un mojo verde…).

Te amb menta

Un te dolç, dolcíssim, que traspua hospitalitat i exotisme.

te verd tipus “gunpowder
un manat de fulles d’herba bona o menta
sucre

01 Posem aigua a bullir en una tetera que pugui anar al foc.
02 Quan bulli, la retirem del foc i hi introduïm el te en un filtre (una culleradeta de te per persona), el manat de fulles i una cullerada de sucre per persona.
03 Ho posem de nou al foc i ho portem de nou al punt d’ebullició.
04 Ara apaguem el foc, traiem el filtre del te i servim un got, que acte seguit tornem a la tetera. Repetim l’operació dues vegades.
05 Servim el te amb menta amb la tetera elevada.

Referències:

Te a la menta a l’estil jordà
Te a la menta a l’estil marroquí (minut 8:00 del vídeo)