Entrades

te de Nadal

Per Nadal, te i rooibos amb espècies

És tradicional que per aquestes dates es facin edicions limitades de certs productes per complimentar els clients i festejar el Nadal. Es fa, per exemple, amb la cervesa (la famosa bière de Noël de Centreeuropa) i també amb el te. Nosaltres vam inaugurar la botiga l’any passat amb un te i un rooibos nadalencs originals que van agradar molt, i aquest any repetim idea però no recepta: si l’any passat els protagonistes eren els ginebrons i l’anís estrellat, aquest any ho són la càssia i el clau, espècies, totes elles, ben hivernals, d’aquelles que en medicina ayurvèdica en diuen “calentes”, ja que tenen la virtut d’aportar i mantenir l’energia del cos. Es tracta doncs de dues infusions vigoritzants molt aromàtiques, pensades per combatre el fred i inspirades en antigues receptes de vins i licors medievals especiats, alguns d’ells diuen que amb efectes fins i tot afrodisíacs…

El nostre te de Nadal porta: te negre, càssia, clau, anís estrellat, trossos de poma i aromes de poma.

El nostre rooibos de Nadal porta: rooibos, càssia, clau, trossos de gingebre, coriandre en gra, flors de safranó i aroma natural de taronja.

Honeybush, l’arbust de mel

Si en els últims anys el rooibos i les seves virtuts han fet fortuna entre aquells que buscaven una beguda amable, saludable i fàcil de preparar i de gaudir, què no farà el honeybush, aquest arbust també sud-africà encara més suau, més dolç i amb tantes o més propietats?

Però anem a pams. El honeybush, o heuningbos en afrikaans (literalment, “arbust de mel”), és un gènere de plantes endèmic de les províncies més meridionals de Sud-àfrica, prop del mar, que deu el seu nom a les flors grogues que el cobreixen a la primavera i a l’olor de mel que desprenen. El gènere Cyclopia el componen una vintena d’espècies, i són cinc les que principalment es recol·lecten o cultiven per després trossejar-ne les branques i branquetes i deixar-les fermentar i assecar fins a obtenir una tisana de gust agradable i amb grans beneficis per la salut. No és casualitat que les tribus africanes de la zona la gaudeixin des de fa generacions!

A Occident, en canvi, només fa uns anys que es coneix i es consumeix. Com en el cas del rooibos, el seu atractiu principal és l’absència de cafeïna, però de seguida criden l’atenció la gran quantitat de minerals i antioxidants que aporta i les seves propietats digestives i antidepressives entre altres. Pel que fa al gust, aquest recorda els fruits secs, és molt suau i deixa una sensació refrescant. És una beguda que es pot infusionar tant o tan poc com vulguem, que admet tot tipus de combinacions per endolcir-la o aromatitzar-la, que es pot prendre freda, calenta… Una beguda tan versàtil com nosaltres vulguem fer-la.

Novetats de juny: ampliem el repertori de tes aromatitzats!

Ja tenim aquí les novetats de juny que, estem segurs, faran les delícies dels amants del te aromatitzat:

Pels amants de l’èxit de vendes Te negre a la vainilla… ROOIBOS A LA VAINILLA!

Pels que reclamen justament més varietat de te pu erh amb aromes… PU ERH A LA LLIMA!

Pels que prefereixen la comoditat dels tes ready-made… TE VERD A LA MENTA!

Que els gaudiu!

Iced tea, mil maneres de refrescar-nos aquest estiu!

Arriba el bon temps i tots comencem a buscar alternatives refrescants a les nostres begudes habituals. En el cas del te, la influència americana ens ha ensenyat que existeix una beguda anomenada “iced tea” o te glaçat, omnipresent a totes les barbacoes d’aquell vast país (o això sembla). Però en què consisteix exactament? Com es prepara? Ah, aquesta és la qüestió precisament: doncs de mil maneres diferents! A partir d’aquí segur que més d’un pensarà que som una colla de blasfems, però pels que sigueu atrevits, seguiu llegint…

Per començar, tenim nombroses opcions sobre el te a utilitzar: negre? verd? Pur o aromatitzat? I quin aroma? Sembla evident que la resposta és “el que més ens agradi” però moltes vegades no ens atrevim a provar, potser perquè ens falta una empenteta, escolteu, escolteu: és difícil que un te glaçat quedi malament! Sí, ho diem així amb tota impunitat, però és que us considerem igual d’oberts de mires que nosaltres i amb la capacitat d’apreciar els diferents estils d’infusió pels seus atractius particulars. I si un te no ens queda com ens agradaria, segur que el següent serà millor!

Però seguim amb el ventall d’opcions. Ja ens hem decidit per un te negre pur ben robust, o potser per un rooibos perfumat amb aromes de fruita madura. Acaben aquí els ingredients? No necessàriament; de fet segons a qui li preguntis et dirà que te’n falta un de ben bàsic: el sucre! Endolcir el nostre te amb sucre o mel és una opció ben raonable que dependrà exclusivament de com ens agradi a nosaltres i no és en cap cas un sacrilegi. També podeu contemplar la opció d’afegir-hi suc de llima o llimona, fulles de menta o alfàbrega, espècies vàries, fins i tot crema de llet o llet de coco com fan a Tailàndia.

I ara ve el quid de la qüestió: l’infusionem en calent i el deixem refredar o directament en fred? Doncs depèn: nosaltres us recomanem provar-ho de les dues maneres i veure com el preferim, perquè, i això s’ha de tenir clar, el resultat no és el mateix: quan l’infusionem en calent (com si féssim un te tradicional, vaja), a part que necessitem molt menys temps, minuts tan sols, per extreure totes les partícules solubles de les fulles, aquestes pateixen un procés de cocció que modifica el gust i les aromes del te. En canvi, això no succeeix si el te s’ha preparat directament amb aigua freda: el resultat és una infusió no tant aromàtica, més afruitada i suau (que segurament no requerirà tant sucre, compte!) i amb un color translúcid preciós. Ara bé, necessita força més temps d’infusió, dues hores mínim, amb l’avantatge, això sí, que quan l’acabem d’infusionar ja el tenim fred i a punt de servir, mentre que si el te infusionat en calent el volem prendre immediatament haurem de recórrer a glaçons que inevitablement aigualiran la beguda. A l’hora de preparar te glaçat cal doncs un mínim de previsió i ajustar les proporcions segons la manera de preparar-lo que pensem fer servir.

I després de tota aquesta xerrameca… a experimentar! Vet aquí unes quantes idees per començar:

– El “sun tea” és una manera de preparar te glaçat que aprofita l’escalfor del sol per infusionar les fulles. Aquestes les heu de posar amb aigua en un recipient transparent i tapat al sol durant 3-5 hores, i refrigerar-lo en acabat.
– Si voleu tenir el te preparat pel dia següent, una manera és deixar-lo infusionant tota la nit a la nevera!
– Doneu-li una altra volta als vostres tes glaçats afegint-hi una mica d’alcohol: l’últim crit en cocteleria original!
– No us quedeu només en els tes: proveu també altres begudes! El rooibos, la flor de Jamaica, l’espígol, les infusions de fruites… Quines més coneixeu?

Un encàrrec: el te amb canyella

Després d’un parell de setmanes des que vam obrir, ja començo a veure certs patrons al que demana la gent, i el te amb canyella n’és un. La canyella, amb el seu gust dolç i lleugerament especiat, agrada a quasi tothom i combina molt bé amb la sequedat i potència dels tes més forts. És a més una manera d’amorosir la beguda sense haver de fer servir sucre.

Així que em vaig posar a investigar com fer un te amb canyella que fos digne del seu nom. Evidentment, la millor opció sempre és disposar d’una branqueta de canyella o càssia, que farem bullir durant uns 10-15 minuts per després fer servir aquesta aigua per preparar el te. D’aquesta manera aconseguim, tant pel temps com per la proporció te-canyella, una infusió ben aromàtica.

Però els clients, ah, els clients! em demanen un te ja preparat, d’aquells que van de la bossa a la tassa. I clar, aconseguir una beguda amb tot el gust de la canyella en només 2, 3, 5! minuts que dura la infusió de les fulles de te es impossible… a no sé que s’usin aromatitzants, tal com fan les grans companyies. Però nosaltres volíem un producte natural: te i canyella, res més! I la solució ha estat, bé, un punt entremig, ni tu ni jo: hem mantigut el punt natural, però hem canviat el te pel rooibos. Aquest, com que suporta molt millor temps d’infusió de 8-10 minuts, ha resultat ser el candidat ideal pel nostre “Rooibos amb canyella de la Xina”.