Entrades

gaiwan

El gaiwan: presentació

De la mateixa manera que no hi ha un sol te sinó mil tipus i varietats, també són nombroses les maneres que hi ha de preparar aquesta beguda arreu del món depenent de quins siguin els costums i els gustos de cada país. I clar, a diferents, maneres, diferents utensilis. A Masala aquest mes el dediquem al gaiwan, un objecte xinès molt adequat per preparar te si disposem d’una mica de temps i ganes de gaudir-lo en profunditat.

Un gaiwan està composat de tres peces: el cos principal, amb forma de tassa, un suport amb forma de plat i una tapa. Són normalment de ceràmica, tot i que també se’n troben de vidre. El primer que observem és que és de mida especialment petita. No hem dit que era un lloc on preparar el te? Bé, sí, però quin te? Tot i que hi podem preparar tot tipus de tes i infusions, aprofitareu al màxim el gaiwan si:

  • Es tracta d’un te de fulla sencera. La raó d’això és molt simple: si el te o herba és molt picat (per exemple el te verd japonès o el rooibos) el gaiwan no el filtrarà bé i us n’acabarà la meitat a la tassa.
  • Es tracta d’un bon te: els tes de qualitat, especialment els oolongs i els verds xinesos, es poden reinfusionar vàries vegades, una acció que consisteix a aprofitar les mateixes fulles per preparar una nova tassa. Cada reinfusió és diferent i ens descobreix una nova cara d’aquell te, a més que ens ajuda a conèixe’l amb profunditat. Amb un gaiwan, cada reinfusió és molt fàcil de fer i ens en permet vàries de seguides degut a la mida reduïda del vas.
  • I ara ve la segona observació. Si no té nansa… com s’agafa? Doncs amb una mica de pràctica, fent servir el “plat” com a suport per evitar cremar-nos i aguantant amb un dit la tapa inclinada que alhora fa de filtre i evita que caiguin les fulles al vas. Complicat? Les primeres vegades sí, però després la practicitat i rapidesa compensen les cremades i vessaments del principi.

    I el te, on el servim? Doncs bé, si bé podem fer servir el propi gaiwan per beure’ns-el, una altra opció és abocar el líquid o bé en un recipient que després farem servir de gerra per servir (un “acumulador”) o bé directament a cada vas. En aquest últim cas es recomana fer servir vasos de mida petita i mirar de repartir equitativament la infusió.

    Taller de degustació de te

    Comencem l’any amb una de les activitats que ens feien més ilusió i que portem més temps preparant, un taller sobre degustació de te. Aquest versarà principalment sobre els tes de la Xina, país importantíssim dins del món del té per ser considerat el bressol d’aquesta beguda i seguir éssent, a dia d’avui, el seu principal productor i consumidor. Són, no cal dir-ho, tes que valen la pena conèixer. A mes, també descubrirem la manera tradicional de preparar-los, tota una cerimònia. El taller el durà a terme Sixiang Zhan, expert en la matèria.

    Farem el taller el divendres dia 16 de gener a les set del vespre i tindrà una duració aproximada d’una hora. El preu és de 7€, i donarà opció a un descompte del 8% a qualsevol te a granel de la botiga. Per raons d’espai i logística hem limitat les places a 8, així que aquestes s’assignaran per estricte ordre de reserva. Per reservar, escribiu-nos a masala@masalabcn.com.

    Accessoris pel te “Sakura”, gaiwans de Yixing i una tassa que duu bona sort!

    Us presentem la nostra nova col·lecció d’accessoris pel te “Sakura” pels amants del Llunyà Orient: tasses tèrmiques, termos, llaunes i un joc de te, tots ells decorats amb el motiu japonès del cirerer florit (“sakura”, en japonès).

    També tornem a tenir gaiwans de ceràmica de Yixing (una regió xinesa amb molta anomenada per la seva argila), aquesta vegada amb un elegant estoig per regalar.

    I per als més juganers, les nostres tasses “Neko”! Del dret, fan la funció d’una tassa normal i corrent… i del revés, es transformen en un gatet de la fortuna japonès! Són entranyables, ho sabem, i us esperen a la nostra botiga per omplir-vos de te i felicitat.

    Te de Sant Jordi

    Diu la llegenda que Sant Jordi, a més de ser un gran guerrer, era molt aficionat als tes i sempre en portava una mica al damunt per a fer més suportables les seves solitàries aventures lluny de la civilització. En aquella ocasió, després d’un combat especialment ferotge contra el drac, s’adonà que sortia fum del valuós saquet. “Malaÿt sia! Jo sense te i ja són quasi les cinc!”, es lamentava. Però la donzella, que era molt eixerida, esfullà una rosa i amb aquell te socarrimat en feu una infusió la recepta de la qual fou alabada pels mestres teters de l’època i es transmeté de generació en generació fins als nostres dies.

    Segons el nostre sommelier:

    De color daurat, amb aromes intensos que recorden la malta o el cacau i un inconfusible transfons fumat. Gust untuós amb notes dolces dels pètals de rosa que arrodoneixen i equilibren la combinació. El seu pas per boca és lleuger però evoluciona amb el temps d’infusió, que mentre no passi dels 5 minuts no corre perill d’amargar.