Te de Sant Jordi

Diu la llegenda que Sant Jordi, a més de ser un gran guerrer, era molt aficionat als tes i sempre en portava una mica al damunt per a fer més suportables les seves solitàries aventures lluny de la civilització. En aquella ocasió, després d’un combat especialment ferotge contra el drac, s’adonà que sortia fum del valuós saquet. “Malaÿt sia! Jo sense te i ja són quasi les cinc!”, es lamentava. Però la donzella, que era molt eixerida, esfullà una rosa i amb aquell te socarrimat en feu una infusió la recepta de la qual fou alabada pels mestres teters de l’època i es transmeté de generació en generació fins als nostres dies.

Segons el nostre sommelier:

De color daurat, amb aromes intensos que recorden la malta o el cacau i un inconfusible transfons fumat. Gust untuós amb notes dolces dels pètals de rosa que arrodoneixen i equilibren la combinació. El seu pas per boca és lleuger però evoluciona amb el temps d’infusió, que mentre no passi dels 5 minuts no corre perill d’amargar.

1 reply

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *