Oda a la xocolata desfeta

Ara que només fan que arribar rumors sobre una imminent escassetat de xocolata en les pròximes dècades (es veu que l’emergent classe mitjana asiàtica n’està fent créixer la demanda per sobre de la producció), a casa no deixem d’aprofitar cap ocasió per degustar-la en totes les seves formes. Al rebost sempre n’hi ha una tauleta per quan hom necessita una empenteta emocional, als matins la crema de xocolata ens alegra les torrades i, diumenge sí, diumenge també, fem xocolata desfeta amb xurros per esmorzar, un costum que aquí es va perdent a mida que tanquen les xurreries però que a bona part de la península segueix ben viu.

Com a bons amants de la xocolata, som exigents i, sobretot en el cas de la xocolata desfeta, no ens val qualsevol. Primer la textura: la xocolata desfeta ha de quedar espessa, untuosa però líquida, res d’aquella espècie de llet tacada que resulta d’algunes marques solubles. Ha de ser xocolata en pols per coure, tradicional, com la d’abans, pocs ingredients i seleccionats, que el gust és important. També pot ser en format tauleta, el que es diu xocolata a la pedra, però compte!, no de les de pastisseria, sinó de les que són per beure, pensades per desfer d’unça en unça. N’hi ha que fins i tot porten espècies per aromatitzar-la: benvingudes siguin.

Finalment, la recepta. Cal seguir al peu de la lletra les instruccions del fabricant, amb la qual cosa aquestes instruccions cal que siguin entenedores i que hi figurin les proporcions correctes: d’això en depèn el nostre èxit. A vegades s’obvien accions bàsiques, com que cal estar remenant tota l’estona per evitar que es cremi o que el foc ha de ser baix. Com veieu preparar xocolata desfeta és un acte d’amor, però la recompensa s’ho val.

Dit això, quina xocolata recomanem? Durant molt de temps vam anar ballant d’una marca a una altra fins que, fa un parell d’anys, anant d’excursió al Montsec ens vam aturar a la fàbrica que Xocolates Brescó té a Benavarri, a Osca. D’allí ens en vam endur una tauleta de xocolata a la pedra per beure que, quan la vam provar un cop a casa, ens va enamorar: era un xocolata intens, especiat, amb el punt just de dolçor i l’encant de la manera de fer d’abans, quan la xocolata a la pedra era el format amb el que es venia la xocolata per desfer. Més endavant també vam tastar el seu xocolata per coure (a la foto), també boníssim i avui dia el nostre xocolata de capçalera per quan arriba el diumenge i toca anar a buscar els xurros.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *